Iniciant el compte enrere...

Hola gent!

Us puc comunicar oficialment que acabaré de treballar el 15 de setembre, o sigui que falta un mes exactament perquè us pugui veure a tots, i als qui no puguin venir a Barcelona doncs ja ens veurem a classe.

M'està entrant una depressió perquè no vull que s'acabi l'estiu. Sí, heu llegit bé, no vull que s'acabi perquè significa haver de tornar a començar tot de nou: anar a classe a les 3h de la tarda (qui ho aguanta això?? És inhumà!! Amb lo bé que estem tots a la gespa de la uni fent la fotosíntesi...), agafar apunts, estressar-nos (menys un grupet que és molt feliç i no es preocupa mai per a res, són els meus ídols!!! XD), quan no ens enterem de res mirar desesperats els apunts dels del costat (és tan fàcil anar a la lluna...), els maleïts exàmens que provoquen indigestions i ens obliguen a sentir: "Tengo ganas de vomitar!" (by Saritisima, que ja s'ha convertit en un clàssic), ...

En fi, però també significa tornar a estar tots junts, els nostres dinars amb les nostres xerrades pujadetes de to, les curses de cadires, fer-nos piercings mentre estudiem (jo me'n vaig fer un a la biblioteca de la uni, el Javi té fotos! jajaja i més coses que vam fer a la biblioteca però que em fa vergonya comentar), sentir a la Sara com parla/crida des de l'altra punta de la facultat, fer dibuixos de les nostres sortides, parlar entre nosaltres pel Messenger quan estem l'un al costat de l'altre i en la mateixa aula (som freaks, en serio)...

Aprofito per recordar que tenim coses pendents, com per exemple: fer una guerra de globus d'aigua!!!!! I si les noies hem de portar samarreta blanca, els nois porten pantalons blancs!!! XDD A la Marta li deixem portar la gabardina, les botes i la faldilla, encara que potser seria millor que es posés pantalons, perquè vulgui o no jugarà ... jejejeje (=riure malèvol).

També trobo a faltar les cosetes tan maques que em diu el Javi quan estem a soles i només m'ho diu a mi (ara és quan l'Heura es posa gelosa i s'enfada), vull que la meva estimada Heura em faci bocates (de pernil, de bacon, de llom, de xoriço, de fuet... XDDDD), que l'Alba ens expliqui què ha somiat la nit abans, trobo a faltar la cançoneta infernal del mòbil de la Sara (costa de creure oi?), que la Marta ompli cada dia el pis d'animals nous, que el Pau en faci alguna de grossa a la uni (ja saps que pots comptar amb mi, però si s'ha de fer calvos jo no ho penso fer!), que el Marc s'adormi a la República juntament amb la Marta i que l'Arnau... bé, no trobaria a faltar que fumés si algun dia deixa el tabac.

Bé, jo ja no sé què dir, només que us trobo realment molt a faltar, perquè conèixer-vos ha sigut lo millor que m'ha passat a la uni i vull que ens reunim tots per explicar-nos tot el que hem fet i no tornar-nos a separar fins l'estiu que ve.

Així doncs, disfruteu dels 32 dies que ens queden abans de tornar a aquell dolç infern que en diuen universitat i pels qui estan de viatge, que tingueu un feliç retorn.

Fins ben aviat!!!

Glòria